Se habla de una nueva pobreza, pero que es vieja y es de siempre: la pobreza energética. Ser pobre energético es pasar frío en invierno y gastar poca agua en invierno y en verano, porque no se puede pagar la factura. Hay un mundo de escasez tras la puerta de muchas viviendas, cuando suben el precio de los recibos de las compañías y bajan las nóminas y encogen las pensiones, si hay suerte. Si no la hay, desaparecen los ingresos, y si se aguanta, es con la ayuda de los abuelos y familia.
La gent deixa de pagar el gas i torna al butà, per estalviar la part fixa. Viuen amb la por al cos que tallin la llum, l'aigua, de no poder dutxar-se, de no poder cuinar. No pongo la estufa, no me ducho, pero el recibo no me baja, es queixen. Cada vegada que pugen la part fixa ho fan per una raó: per fer pagar més als que menys gasten. Sense part fixa, cadascú pagaria el seu consum. Les tarifes són cares, però, a més, són injustes. Injustes i incomprensibles. No hi ha res més incomprensible que un rebut de la llum, o de l'aigua o del gas. I quan menys entenem, més indefensos estem davant les grans companyies.
Incluso la tarifa social, los descuentos para quien cobran menos, están mal pensados y peor resueltos. Si usted tiene un pensión de seiscientos euros, puede tener derecho al descuento, pero si cobra tres cientos euros al mes por un trabajo precario a tiempo parcial, ya no entra.
Ara, quan escric aquest article amb bufanda, perquè ataca el fred, però poso la calefacció a 22 graus, penso que si la política i els polítics, jo inclòs, no som capaços de garantir que tothom de la nostra ciutat, del nostre país, es pugui dutxar amb aigua calenta, tenir aigua corrent, gas per cuinar o una estufa per escalfar-se, de què servim?
Es dura la respuesta.
La gent deixa de pagar el gas i torna al butà, per estalviar la part fixa. Viuen amb la por al cos que tallin la llum, l'aigua, de no poder dutxar-se, de no poder cuinar. No pongo la estufa, no me ducho, pero el recibo no me baja, es queixen. Cada vegada que pugen la part fixa ho fan per una raó: per fer pagar més als que menys gasten. Sense part fixa, cadascú pagaria el seu consum. Les tarifes són cares, però, a més, són injustes. Injustes i incomprensibles. No hi ha res més incomprensible que un rebut de la llum, o de l'aigua o del gas. I quan menys entenem, més indefensos estem davant les grans companyies.
Incluso la tarifa social, los descuentos para quien cobran menos, están mal pensados y peor resueltos. Si usted tiene un pensión de seiscientos euros, puede tener derecho al descuento, pero si cobra tres cientos euros al mes por un trabajo precario a tiempo parcial, ya no entra.
Ara, quan escric aquest article amb bufanda, perquè ataca el fred, però poso la calefacció a 22 graus, penso que si la política i els polítics, jo inclòs, no som capaços de garantir que tothom de la nostra ciutat, del nostre país, es pugui dutxar amb aigua calenta, tenir aigua corrent, gas per cuinar o una estufa per escalfar-se, de què servim?
Es dura la respuesta.
0 comentarios:
Publicar un comentario