lunes, 6 de mayo de 2013
Published on: 19:33 - No comments
Els cinemes Lauren són els últims de la llista
de cadàvers cinematogràfics de Viladecans. El cine Viladecans, el cine Modern,
el cine Avenida, el Centre Parroquial i fins i tot el voluntariós i antic
Auditori Pau Picasso. Recordo que en una campanya electoral municipal,
vam fer una enganxina amb el cartell de Casablanca reivindicant veure cine en
un poble sense cine. Ja hi tornem. Sembla el dia de la marmota de Atrapado en
el tiempo.
A un regidor de Cultura se li podria fer la
pregunta d’un vell serial en blanc i negre de TVE ¿Es usted el asesino?. Tinc
una coartada, m’agraden les pel·lícules en VO, perquè no em molesta escoltar
les veus dels protagonistes i llegir, per tant jo no hi era en el moment de la mort
dels Lauren, per suïcidi, assassinat amb l’IVA o de mort natural.
Cada dia passo per davant i veig les taquilles
amb les persianes baixades i les portes de vidre pintades de blanc per
amagar-nos els vestíbuls buits. Jo confesso que pensava que els Lauren
serien un èxit, enmig de Viladecans, no com els altres, en centres
comercials perduts en el gris dels polígons industrials. Es veu que els cinemes
dels centres comercials són forts i tenen set vides, mentre que els dels
nostres carrers no tenen mitja hòstia i menys esperança de vida que els galiots
de Ben Hur sense Charlton Heston. Fins i tot tanquen els cinemes Florida,
del carrer Floridablanca, on feien tot el cinema en VO, mentre triomfen
els Splau de Cornellà entre el camp de l’Espanyol i el no res.
Amb les multisales la cultura del pelotazo
s’ha apoderat del cinema. Ha desaparegut el petit empresari boig pel
cinema substituït pels inversors. No n’hi ha prou amb fer pel·lícules el cap de
setmana, les han de fer cada dia perquè surtin els números, perquè el negoci ja
no són les pel·lícules, són les crispetes. Pot ser perquè a un ja li surten
canes en els llocs més inesperats, l’experiència de veure una pel·lícula ha
perdut gran part del seu encís. Ho sento, però no em ve de gust veure cinema en
una sala gairebé buida. Ho confesso, em van encantar les novel·les del Senyor
dels anells, però no suporto el mareig de les pel·lícules on el càmera ho vol ensenyar
tot sense mirar res, i on no saben descriure un viatge sense posar-se a filmar
des d’un helicòpter.
El capitalisme ens dóna el gustet d’escollir
com si tot a la vida fos un hipermercat. Ens ha encomanat el vici de variar,
però no ens ha ensenyat la virtut de saber elegir. En teoria ens han enriquit
l’oferta però a la pràctica ens han empobrit els continguts, ens han retallat
la diversitat d’idees que pot trametre el cinema. Avui el cinema d’evasió
aposta per allò que és segur, Los Vengadores, 1, 2,3, Spiderman 1, 2 3, Iron
Man 1,2,3 i després es repeteix fins a l’eternitat per la televisió, entre
anunci i anunci.
És trist reconèixer que el cinema comercial,
el cinema de consum, és inferior en qualitat i quantitat a les sèries de
televisió. Però la televisió és espectacle individual i el cinema és
espectacle col·lectiu. Cal fer tot el possible perquè torni el cine a
Viladecans, però per a mi que no calen tantes sales. Em conformaria amb dues o
tres, fins i tot amb una, amb pel·lícules escollides amb criteri per algú que
estimés el seu negoci, però també el cine. I en la carta als reis demanaria
algun dia en VO. I si no pot ser, doncs multisales com fins ara. Una
ciutat sense cinema és una pèssima notícia. Que el cinema a Viladecans no sigui
negoci, vol dir que estem en crisi i que ens falten més coses que llocs
de treball.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Popular Posts
-
Cuando los indignados dicen que los políticos “no nos representan” probablemente tienen mucha razón. Pienso que la distancia psicológica en...
-
Qualsevol diria que els pagesos són els primers ecologistes, perquè es passen la seva vida envoltats de la terra i el verd de les plantes. ...
-
Nos quieren salvar la vida. La reforma laboral nos va a traer millones de puestos de trabajo y de momento únicamente ha aumentado los despi...
-
La casa de Pilar Moragues, Ca la Pilar, que va ser construïda el 1917 en la nostra Pineda del Remolar i projectada per un dels arquitectes ...
-
Estas Navidades, ni el gordo de lotería podrá remediarlo, serán las navidades más tristes y pobres para millones de personas en nuestro p...
-
Queremos votar, pero con las garantías de información y de libertad de expresión que en estos momentos no se dan Por fin Artur Mas ha ...
-
Quan estrenem Juliol estrenem el teatre al carrer. Confesso que m’agrada molt caminar pels carrers quan estan plens de gent. Sempre et trob...
-
Nos han caído encima los Outlets. La Generalitat ha dicho sí quiero. Puestos a elegir preferiríamos una instalación industrial, productiva,...
-
Este pasado mes de abril, la gente de ICV-EUiA dimos homenaje a las personas que lucharon a favor de la libertad durante el franquismo, cu...
-
Una escuela es más que cuatro paredes de ladrillos. La frase no de un político ni de un poeta, sino de una madre de la Escola Mediterráne...
Copyright ©
El blog de José Luis Atienza | Powered by Blogger | Designed by Ismael Alcaraz | SocialWeb Viladecans