Cuando los indignados dicen que los políticos
“no nos representan” probablemente tienen mucha razón. Pienso que la distancia
psicológica entre representante y representado es más amplia que nunca. Sin
embargo la distancia real, al menos en mi caso, es menor que nunca. Las puertas
de mi despacho están casi siempre abiertas, y por ellas se cuelan libremente
las quejas de los ciudadanos. Se me enciende una lucecita en el móvil y leo un
correo electrónico de un ciudadano del Poblado Roca que se me queja de que las
palomas y otras aves se multiplican como una plaga.
Em diuen que no em fiqui, que les plagues
d’ocells de la ciutat no són meves, sinó de Sanitat. No només això, sinó que
m’apunten que tinc sort que no siguin de la meva competència, perquè els coloms
i companyia són un marró de difícil solució. Aquí les coses mai tenen fàcil
solució. No és com quan fas els programes electorals, que tens una solució
ràpida per a cada problema. La paciència i la insistència són les millors
virtuts d’un governant en temps de crisi. Paciència per no posar-te dels nervis
davant dels milers de coses que no tenen solució immediata, sigui perquè no
tenen solució, y además es imposible, sigui per falta de pressupost o porque
las cosas de palacio van despacio, insistència perquè la lentitud no es degradi
en oblit i ineptitud.
Las cosas son complicadas, pero lo que más
desmoraliza es pasear por la riera y ver tachados con spray los indicadores de
itinerarios verdes para transeúntes y bicicletas, y ver rotos a pedradas los
espejos circulares de los cruces. Són actes gratuïts que no surten
gratis, que empitjoren les coses a canvi de res. Haurem de canviar tots molt
perquè això funcioni. En eso estamos.
0 comentarios:
Publicar un comentario