La Casa Pilar Moragues, o Ca La Pilar, com es
coneix popularment a Viladecans, ha estat escollida per un grup d’estudiosos de
la Comissió de Patrimoni del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya per realitzar
un estudi singular sobre eficiència energètica en edificis històrics.
L’estudi du el títol "Millora de
l’eficiència energètica dels bens patrimonials immobles:
recerca sobre casos reals” i ha rebut el
suport econòmic d’un premi del programa Recercaixa.
Es tracta de conèixer amb precisió el
comportament d’edificis d’interès històric de diverses èpoques, davant les
oscil·lacions de la temperatura exterior. Això es fa col·locant sensors,
anomenats fluxòmetres) a ambdues bandes dels murs i comprovant el nivell
d’aïllament mitjançant un sistema informàtic d’emmagatzemament de dades.
L’objectiu final és el de tractar de trobar
sistemes que permetin garantir una bona habitabilitat, és a dir un cert nivell
de confort a l’interior dels edificis, sense haver d’instal·lar sistemes
moderns que en malmetin l’estructura o l’estètica; cas molt freqüent al nostre
País on és freqüent veure adossades màquines d’aire condicionat en façanes
centenàries.
Els edificis seleccionats com a cas d’estudi
han estat: La Facultat de Nàutica de Barcelona, al Pla de Palau (1932) obra
dels arquitectes Joaquim Vilaseca i Adolf Florensa; la Casa Parrella construïda
entre els segles XVI i XVIII al centre històric de Vic; el Castell de la
Selva del Camp o Castell del Paborde del segle XII i situat a la Selva del
Camp, prop de reus; el Pavelló de Sant Manuel del Recinte Històric de
l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1922). Barcelona, projectat per
Domènech i Montaner i construït sota la direcció del seu fill, i la “nostra”
Casa Pilar Moragues (1917) situada a la Pineda del Remolar, amb projecte de
Josep Puig i Cadafalch cedida per l’actual propietari AENA a l’Ajuntament de
Viladecans i en fase de restauració.
A primers de l’any vinent coneixerem el resultats
de l’estudi si be, després d’una primera “auscultació” ja ens avancen els
autors que : “-Encara que la temperatura ambient exterior pugi molt, el mur es
manté constant i la temperatura interior també”. Està resultant doncs, que
l’arquitectura modernista, a més de preciosa, tenia molt de sostenible.
0 comentarios:
Publicar un comentario