Una escuela es más que cuatro paredes
de ladrillos. La frase no de un político ni de un poeta, sino de
una madre de la Escola Mediterránea de Viladecans. La soltó con el
corazón más que con la boca a representantes de los grupos parlamentarios
catalanes para pedirles apoyo para que los niños sigan inaugurando con sus
risas y algún llanto el aula de P3, no solo el curso que viene sino todos los
demás. Malos tiempos para la lírica y la escuela pública cuando los padres y
las madres tienen que defender en el Parlament lo que debería
ser evidente.
“Una escola és més que quatre
parets de totxos” pels pares i mares de l’escola Mediterrània és més que una
frase per posar en el facebook i clicar m’agrada, perquè s’han adonat, com
mesos abans es van adonar els pares de l’Angela Roca, que per als seus fills i
filles la seva escola és la seva llar dels dies de diari. Sembla
que els governants no volem entendre que cada escola és un projecte col·lectiu
de futur i que quan se sent amenaçat, s’activen saludablement els sistemes de
defensa comunitaris i els polítics descobrim que les escoles no només es
reivindiquen sinó que a més s’estimen.
Los padres de la Mediterránea han
tomado partido por su escuela, partido hasta mancharse las manos y las ropas de
pintura para convertir una pared de hormigón en un hermoso mural azul del fondo
del mar. Un acuario ilusionado para poder crecer y existir. Los módulos,
también llamados barracones, han perdido el color gris de la provisionalidad y
se han convertido a fuerza de sudor, brocha y cariño de los padres en alegres
paredes rojas, verdes y naranjas para la esperanza.
Si la
terra és per qui la treballa, l’escola també. Gràcies per demostrar a brotxa i
rodet que una escola és més que quatre parets. A veure si aprenem els polítics.
0 comentarios:
Publicar un comentario