Vint-i-cinc anys al carrer

El teatre al Carrer ja té vint i cinc anys. Encara que el tango digui que veinte años no es nada, que es un soplo la vida, vint-i-cinc anys són molts anys per un festival que ha fet del carrer la seva llar. Encara que un ministre dels temps de la tele en blanc i negre va dir allò de la calle es mía, des de fa un quart de segle la gent de Viladecans s’apodera del carrer a principis de juliol i diu el carrer és meu. Al Teatre al carrer el carrer és de la gent, no de cap ministre, conseller, alcalde o regidor,  perquè la cultura surt dels despatxos, de les aules i torna al seu lloc de naixement: a la vida col·lectiva, als espais lliures que ni cobren entrada ni es tanquen amb pany i clau. Són XXV anys de cultura popular, el  ciment del poble que ajuda a ajuntar les persones lliures i a fer-les sentir comunitat. Una cultura festiva per sentir l’alegria de la companyia, una cultura crítica i protestona perquè la cultura del carrer ni es conforma ni no vol conformar-se.

Vint-i-cinc anys de passar-nos-ho bé,  vint-i-cinc caps de setmana de la nostra vida que no ens hem quedat a casa, que hem compartit el carrer que estimem amb la gent que estimem, com a una festa major oficiosa. Us agradarà la programació, però penseu, estimats veïns i veïnes, que l’aniversari és sobretot vostre, perquè vosaltres sou, heu estat i sereu, el protagonista principal.