lunes, 23 de abril de 2012
Published on: 19:09 - No comments
He escrit un conte de ciència ficció. Imagino el temps a l’inrevès, marxa
enrere, i per tant també va a l’inrevés l’ordre en què passen les coses. Els
morts ressusciten, la gent rejoveneix, els que arriben se’n van, i els
que se’n van, arriben. Així podria ser Eurovegas marxa enrere. Marxa enrere on
el que perd recupera els seus diners, i el que guanya perd.
No és cert que Eurovegas promogui la cobdícia,
de fet és el gran socialitzador l’any 2025. Està adaptat al Delta. Els
dibuixets que donen voltes de les màquines escurabutxaques són cireres de
Sant Climent, galls d’El Prat, ànecs de Viladecans i espàrrecs de Gavà,
sense oblidar el gran casino Gaudí Sands que té la forma de la cripta de la
Colònia Güell. El seu nom correcte hauria de ser omple butxaques,
doncs cada cop que acostes la mà a la ranura et regalen un euro. De tant en
tant ve un turista i deixa un munt de monedes en la gran boca inferior i les
màquina se les xucla cap amunt amb gran dringadissa i toca una melodia
d’agraïment. Els generosos donants sempre deixen les monedes alegres i contents.
Quan després acosten la mà a la ranura i surt la moneda d’euro ja no
somriuen.
La ruleta també té emoció. Quan comença tot és
com era al 2012. Ningú té res. Tot ho té la banca. El joc comença quan la
banca reparteix tot entre els jugadors i la bola comença a girar sola
fins que l’atura el crupier. Les dues funcions bàsiques d’un crupier són
repartir diners i aturar la ruleta. La banca paga en cada partida i les fitxes
dels jugadors van pujant cada cop que s’atura la bola. Només pagues si encertes
el número o el color. Com és difícil, la banca gairebé sempre perd. La
ruleta i les escurabutxaques fan miracles marxa enrere amb els que arriben
plorant, arruïnats i borratxos. Els infeliços, a mida que van jugant
recuperen el somriure, guanyen fitxes i acaben la nit sobris i alegres.
Tot millora al Delta Sands. Fins i tot els ludòpates es curen a mesura
que van jugant.
Tot seria perfecte, si no fos pels
escombraires. Escombren per estendre la brutícia quan els
carrers estan nets. Buiden bosses negres que treuen dels contenidors, que cada
matinada són omplerts pels camions dels escombraires. Hi ha crisi, perquè els
hotels s’emporten les bosses d’escombraries dels containers i la gent
recull tot del terra per reciclar-ho. No només emboliquen els bocates amb els
papers del terra, sinó que es mengen els frankfurts mossegats de les
papereres.
Després de la inauguració desapareix la gent i
els obrers comencen a desmuntar les teulades i a omplir els camions. Les grues
comencen a treure material dels gratacels i al final queden només els esquelets
quadrats de columnes i terres de pòrtland com patíbuls gegants que fan petites
les torres bessones de Vilamarina. Tot el camp és un clam de grues i
estructures que han obligat a ampliar novament les pistes de l’aeroport i
aterrar pel mar. A mida que avancen les obres, les estructures comencen a
decréixer, a desaparèixer. Les grues venen a ajudar, s’emporten el formigó del
paviment, que s’ha tornat líquid, en grans formigoneres. I es torna a veure la
terra al terra. Les excavadores, eternes aliades de l’ecologisme, van
col·locant pans d’herba, de canyís, de carxofes, de cols, de bledes, d’alls, de
carbassons, fins que el delta torna a ser un delta.
Desapareixen les màquines, només queda
el cartell que anuncia “Aquí es construirà Eurovegas” fins que un dia arriben
els de la publicitat, arrenquen el cartell curosament i el guarden a la
furgoneta. En el cartell queda un vell anunci d’una cadena d’electrodomèstics
“Jo no sóc tonto”.
lunes, 16 de abril de 2012
Published on: 14:56 - No comments
Nos quieren salvar la vida. La reforma laboral nos va a
traer millones de puestos de trabajo y de momento únicamente ha aumentado los
despidos. Viene un señor americano en un coche una mañana a nuestra playa y
suelta que nos quiere regalar cientos de miles de puestos de trabajo si nos
convertimos en un gran casino, como Las Vegas.
I Viladecans surt per TV3, per TVE i per la 8, per La
Vanguardia, l’ABC i tot el món mundial. Som famosos. Hem fet cada dimecres
manifestació per l’Hospital i no hem merescut un sol minut de televisió, ni
quatre paraules al diari. Sembla que “la vida es una ruleta en la que apostamos
todos”, però on perdem sempre els mateixos. Com diu l’alcalde, Viladecans
no és el desert de Nevada.
¿Saben lo que son 800 Has.? Más que todo el ensanche de
Barcelona entre la C32 y la playa, con hoteles y casinos de hasta 130 metros de
altura. Habrá a quien le encantará. A mí no. No es la ciudad que soñaba cuando
en el año 1978 me manifestaba para que abriesen el Hospital, ni la que defendía
cuando no hace todavía un año me presenté a las municipales.
Hauria estat més fàcil i evident dir que no fa quatre anys.
Ara necessitem llocs de treball per un tub. La ruleta ens donaria 200.000
llocs segons el míster, no més de 30.000 segons els experts, més o menys
com els que en va donar l’ampliació de l’aeroport , en part a Viladecans.
Quanta de la nostra gent formen avui part d’aquells 30.000? Quanta de la
nostra gent apuntada avui a la nostra oficina de l’INEM trobaria feina a
la ciutat del joc?
¿Vale la pena que apostemos, que nos juguemos todo a una
carta en la casa de los tahúres? No me gustaría ser Las Vegas cuando sea mayor,
ni Macao, ni siquiera un barrio de Singapur.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Popular Posts
-
Cuando los indignados dicen que los políticos “no nos representan” probablemente tienen mucha razón. Pienso que la distancia psicológica en...
-
Qualsevol diria que els pagesos són els primers ecologistes, perquè es passen la seva vida envoltats de la terra i el verd de les plantes. ...
-
Nos quieren salvar la vida. La reforma laboral nos va a traer millones de puestos de trabajo y de momento únicamente ha aumentado los despi...
-
La casa de Pilar Moragues, Ca la Pilar, que va ser construïda el 1917 en la nostra Pineda del Remolar i projectada per un dels arquitectes ...
-
Estas Navidades, ni el gordo de lotería podrá remediarlo, serán las navidades más tristes y pobres para millones de personas en nuestro p...
-
Queremos votar, pero con las garantías de información y de libertad de expresión que en estos momentos no se dan Por fin Artur Mas ha ...
-
Quan estrenem Juliol estrenem el teatre al carrer. Confesso que m’agrada molt caminar pels carrers quan estan plens de gent. Sempre et trob...
-
Nos han caído encima los Outlets. La Generalitat ha dicho sí quiero. Puestos a elegir preferiríamos una instalación industrial, productiva,...
-
Este pasado mes de abril, la gente de ICV-EUiA dimos homenaje a las personas que lucharon a favor de la libertad durante el franquismo, cu...
-
Una escuela es más que cuatro paredes de ladrillos. La frase no de un político ni de un poeta, sino de una madre de la Escola Mediterráne...
Copyright ©
El blog de José Luis Atienza | Powered by Blogger | Designed by Ismael Alcaraz | SocialWeb Viladecans