Robin Hood

Hay una cosa en la que la mayoría estamos de acuerdo, hayamos votado lo que hayamos votado, y es que nos gustaría una sociedad donde todo el mundo viviese razonablemente bien, sin grandes diferencias. Pues vamos en contra dirección. Los de arriba mejoran porque los de abajo empeoramos. Las veinte familias más ricas de España suman igual  que el veinte por ciento más pobre, que nueve millones de personas.

Espanya és el país més desigual d’Europa, darrere Letònia, i Catalunya juga la Champions de desigualtat espanyola, darrere Melilla y Madrid. L’augment de la desigualtat es deu en gran part als impostos.  Els salaris són només la meitat de la renda nacional, però els treballadors paguem el 80% dels impostos. Mentre el salari mig declarat són 19.000 euros, els empresaris i les professions liberals declaren menys de la meitat, poc més de 8.000 euros. En quant a les grans empreses els números són indignants. Les grans empreses acaben pagant només un 3,5% dels beneficis declarats. Desgraven gairebé el 90%.

Somos de los países con menos ingresos fiscales porque solo pagamos quienes cobramos nómina, o los pequeños empresarios. Se nota demasiado en las leyes quien tiene en la agenda del móvil el teléfono de los ministros o de los Consellers. Si cobra un millón de euros se ahorrará setenta mil y si cobra doce mil se ahorrará 90. Eso sí, con la nueva reforma  a quien cobre una indemnización por despido le tocará pagar.

El 78 % del frau fiscal és de les grans fortunes i de les grans empreses. És una llàstima que quan reclamem justament més diners per a Catalunya ens oblidem de l’escaqueig fiscal sistemàtic dels que més guanyen, dels que més tenen. Tenim unes lleis que faciliten que els rics ens robin. A les classes mitges, a les classes baixes i als pobres. Montoro es Robin Hood al revés.