Sígueme en Facebook Sígueme en Google+ Sígueme en Facebook Sígueme en Facebook

viernes, 2 de mayo de 2014

Este pasado mes de abril, la gente de ICV-EUiA dimos homenaje a las personas que lucharon a favor de la libertad durante el franquismo, cuando las libertades políticas y ciudadanas eran ilegales. Hace poco más de un mes visitamos las playas francesas de Argelés, junto a la Associació de Dones del Segle  XXI, allí donde los exiliados republicanos fueron apilados, más como prisioneros de un  campo de concentración que como asilados políticos. De eso hace 75 años.

Vam fer justícia perquè la pitjor injustícia és l’oblit . A Viladecans vam recordar els vius i els morts, el primer alcalde, Joan Masgrau, i altres noms que formen part de la petita història de la resistència, dels herois sense premi ni nom als carrers, ni estàtues en les places, el Vizcaíno, el Plata, el Zinoviev i una llista tan llarga com desconeguda. A França vam recordar el llarg hivern del 39 dels republicans espanyols exiliats, la mort en una pensió d’Antonio Machado i el seu enterrament de prestat per  una família francesa.

De eso hace 75 años. Casi medio millón de personas atravesaron la frontera. Soldados derrotados, civiles, hombres, mujeres y niños que se fueron con una mano delante y toda una vida detrás. Sin embargo recordamos el año 1939 con la boca pequeña y el presupuesto corto, la boca grande y el presupuesto largo se nos va en recordar 1714, la guerra de Sucesión de la Corona de España entre Carlos de Habsburgo, austríaco, y Felipe de Borbón, francés.


Si es tracta de commemorar derrotes doloroses, la de 1939 encara va arrancar llàgrimes de filles d’exiliats entre un vent de tramuntana a les platges d’Argelès. Alguns no acabem d’entendre tant esforç en recordar els catalans vençuts de fa tres segles, i tant poc en recordar els catalans vençuts que van ser els nostres avis.