Se acercan las municipales, cuando ustedes volverán a elegir con su voto quién manda aquí. A los cabezas de lista se nos amontonan los deberes en estos días: convencer a hombre y mujeres para que te acompañen en la aventura, intentar que los indecisos se decidan a tu favor, preparar discursos y escritos, hacerte las fotos y sonreír cien veces a la cámara.
Reconec que no m'agrada repartir papers, abraçades i petons per mercats i "mercadillos". Em sento molt incòmode i bastant ridícul dedicant-me a assaltar la gent que va a comprar i als paradistes per demanar-los que ens votin perquè sí, perquè som el millors, el més guapos, els més honestos i els més llestos. Tampoc m'agrada dedicar-me a criticar a demés com si les nostres virtuts es poguessin construir sobre els vicis aliens.
Ahora estoy liado con la carta y el folleto. De momentos he acabado la carta que llegará a sus buzones y que espero que alguien se lea antes de mandarla al culo de la basura. No es fácil. ¿Qué puedo explicar a alguien que no me conoce, que no ha hablado nunca conmigo, que desconfía más de los políticos que de las cremas rejuvenecedoras de la tienda en casa?
Intento vacunar-me contra els possibles atemptats a la intel·ligència de la campanya electoral llegint poesia. Dir molt en poques paraules. Estimar és un lloc, diu un poema de Joan Margarit. Si és així, el meu lloc és Viladecans. Aquí he après a llegir i escriure, aquí he conegut la meva dona, m'he casat i he tingut dues filles. Aquí he après a lluitar, junt amb altra gent, a guanyar i a perdre batalles que valia la pena lluita.
Amar es un lugar y una gente. La gente de mi Viladecans, unida ante las dificultades por narices. Juntos, porque nunca nadie nos la ha puesto fácil.
Reconec que no m'agrada repartir papers, abraçades i petons per mercats i "mercadillos". Em sento molt incòmode i bastant ridícul dedicant-me a assaltar la gent que va a comprar i als paradistes per demanar-los que ens votin perquè sí, perquè som el millors, el més guapos, els més honestos i els més llestos. Tampoc m'agrada dedicar-me a criticar a demés com si les nostres virtuts es poguessin construir sobre els vicis aliens.
Ahora estoy liado con la carta y el folleto. De momentos he acabado la carta que llegará a sus buzones y que espero que alguien se lea antes de mandarla al culo de la basura. No es fácil. ¿Qué puedo explicar a alguien que no me conoce, que no ha hablado nunca conmigo, que desconfía más de los políticos que de las cremas rejuvenecedoras de la tienda en casa?
Intento vacunar-me contra els possibles atemptats a la intel·ligència de la campanya electoral llegint poesia. Dir molt en poques paraules. Estimar és un lloc, diu un poema de Joan Margarit. Si és així, el meu lloc és Viladecans. Aquí he après a llegir i escriure, aquí he conegut la meva dona, m'he casat i he tingut dues filles. Aquí he après a lluitar, junt amb altra gent, a guanyar i a perdre batalles que valia la pena lluita.
Amar es un lugar y una gente. La gente de mi Viladecans, unida ante las dificultades por narices. Juntos, porque nunca nadie nos la ha puesto fácil.
0 comentarios:
Publicar un comentario