Gràcies, amables lectors, per haver-nos suportat durant
aquesta campanya electoral. I si a més de suportar-nos, heu ficat dins l’urna
la papereta d’ICV-EUiA, estem en deute amb vosaltres. Us ho devem tot, perquè
sense vosaltres, sense els vostres vots, nosaltres no seríem res. Són els
vostres vots els que ens fan créixer o encongir. Hem millorat, però no cal
treure pit. Tot el mèrit és vostre. La democràcia no és un pis de propietat ni
de lloguer dels partits, pertany a la gent, encara que la gent no s’ho
cregui.
Los resultados dicen que Viladecans no es Vic. Se
equivocaban quienes creían que toda Catalunya era Vic, como también lo hacían
quienes creían que toda Catalunya era Viladecans. Catalunya es diversa. Es Vic
y es Viladecans, como Viladecans es Barri Antic y es Montserratina. Somos un
país antiguo y saludablemente impuro, lleno de la fuerza que da la mezcla de
sangres y orígenes, de sentimientos e identidades que se van soldando a
distintos ritmos. Las urnas han reflejado la Catalunya real, que no es como la
esperaban unos, pero tampoco como la esperaban otros.
El dia abans, el 24, vaig tenir sort. De cop i sobte, a la
biblioteca, em vaig trobar amb el futur. Encara que sembli mentida cents de
nens i nenes, més nenes que nens, l’omplien a vessar un dissabte pel matí per
la presentació d’un conte “Judith y las muñecas monstruosas” de Noemí Trujillo,
el primer llibre d’una editorial, Playa de Ákaba, filla d’una aliança
improbable en temps electorals però que ha donat més d’un fruit. Viladecans y
Getafe. Noemí Trujillo y Lorenzo Silva, flamant premi Planeta.
Que una autora nuestra congregue multitud de pequeñas
lectoras, que el premio Planeta sea nuestro vecino y que aquí haya nacido una
editorial, son luces que iluminan estos tiempos de sombra.
0 comentarios:
Publicar un comentario