En la manifestación del Hospital quedó claro que
si nos juntamos pisamos fuerte, Daba gusto ver bajar ríos de gente hasta la
Plaza Europa para reclamar lo nuestro, que no nos quiten lo que nos pertenece,
que nos den lo que nos deben. Aquel paseo casi de noche, de poema de Blas
de Otero, “a la calle que ya es hora de pasearnos a cuerpo, y demostrar que
pues vivimos anunciamos algo nuevo” hizo historia en Viladecans.
Vam ser molts, més que mai, però hauríem d’haver estat molts
més encara. No serà l’ última vegada. Tenim massa coses pendents amb
aquest govern de la Gene que tracta el Baix com a territori hostil. Les
beques de menjador dels nens de les nostres escoles són un altre exemple de
discriminació. No cal ser un geni per pensar que ara hi ha més pares i mares
que no poden pagar el menjador escolar dels seus fills que fa tres anys enrere.
Doncs bé, els diners de les beques són els mateixos des de fa tres anys.
Tener que pedir la beca para que tu hijo pueda comer gratis
en el colegio no es ningún chollo en ningún sitio. Pero en el Baix Llobregat
todavía menos. Niños que tendrían beca en otras comarcas de Catalunya aquí no
la tienen. El dinero de las becas no se reparte entre los escolares que las
necesitan, sino entre las comarcas. Siempre pierden las más pobladas. El
mismo niño con los mismos padres, aquí no tendría beca y allá sí.
Hi ha més persones que ho passen malament? Hi ha nens amb
malnutrició? Hauria d’estar clar que cal augmentar els ajuts si hi ha més
gent que els necessita. Primer de tot Catalunya és el seu poble. El poble
és la gent que arriba a final de mes i la que no hi arriba. Ser un poble
triomfant ara és poder donar de menjar a l’escola als nens que ho necessiten.
Ni más ni menos.
0 comentarios:
Publicar un comentario