Ser del Baix no es ninguna ganga

En la manifestación del Hospital quedó claro   que si nos juntamos pisamos fuerte, Daba gusto ver bajar ríos de gente hasta la Plaza Europa para reclamar lo nuestro, que no nos quiten lo que nos pertenece, que nos den lo que nos deben. Aquel paseo casi de noche, de poema  de Blas de Otero, “a la calle que ya es hora de pasearnos a cuerpo, y demostrar que pues vivimos anunciamos algo nuevo”  hizo historia en  Viladecans.  

Vam ser molts, més que mai, però hauríem d’haver estat molts més encara. No serà l’ última vegada.  Tenim massa coses pendents amb aquest govern de la Gene que tracta el Baix com a territori hostil.  Les beques de menjador dels nens de les nostres escoles són un altre exemple de discriminació. No cal ser un geni per pensar que ara hi ha més pares i mares que no poden pagar el menjador escolar dels seus fills que fa tres anys enrere. Doncs bé, els diners de les beques són els mateixos des de fa tres anys.

Tener que pedir la beca para que tu hijo pueda comer gratis en el colegio no es ningún chollo en ningún sitio. Pero en el Baix Llobregat todavía menos. Niños que tendrían beca en otras comarcas de Catalunya aquí no la tienen. El dinero de las becas no se reparte entre los escolares que las necesitan, sino entre las comarcas.  Siempre pierden las más pobladas. El mismo niño con los mismos padres, aquí no tendría beca y allá sí.  

Hi ha més persones que ho passen malament? Hi ha nens amb malnutrició?  Hauria d’estar clar que cal augmentar els ajuts si hi ha més gent que els necessita. Primer de tot  Catalunya és el seu poble. El poble és la gent que arriba a final de mes i la que no hi arriba. Ser un poble triomfant ara és poder donar de menjar a l’escola als nens que ho necessiten.  

Ni más ni menos.

Read More