Orgullo de ser como somos

Viladecans fue por un día la capital del Baix Llobregat con los Premis de Reconeixement Cultural del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Uno quiere a Viladecans porque es la patria de su vida, de los paisajes de su infancia,  de la gente a la que ha visto nacer, y de la gente querida a la que ha visto morir. Sin embargo la noche del 14 de noviembre era para sentir orgullo de todos nosotros, de lo que somos, de cómo somos y cómo nos vemos cuando nos convencemos que somos mejores de lo que pensamos. Se ponía la piel de gallina al comprobar que si nos lo proponemos no hay quien nos pase la mano por la cultura ni por la cara.

La nostra riquesa cultural és la nostra gent, la nostra gent que fa cultura per amor a l’art, des de la il·lusió i la generositat de compartir el seu treball. És aquella cultura preciosa i humil que no pretén una altra cosa que fer-ho bé i fer passar una bona estona als demés.

Va ser emocionant sentir les nostres dues corals, Som i Serem i la Lira, cantant amb un vídeo de fons de Viladecans, assistir al poema i a la cançó dedicades al Baix Llobregat interpretades per actors i actrius de Mossèn Cinto Verdaguer amb qualitat de professionals i amb passió de debutants.

Vale la pena ser una ciudad de muchos orígenes para escuchar el dulce quejido de voces como la Mayte Pérez Povea  i guitarras como la del  Jordi Sánchez, para oir los saxos de Viladecans tocar más allá del arco iris o por tener dos presentadores debutantes como Angie Algaba y Toni Mazón y parecer salidos de la gala de los Oscars, vestidos de gente normal.

Tot va ser perfecte, excepte els llargs parlaments dels convidats. Els polítics prometem ser breus, però la promesa de brevetat és imaginària com una  promesa electoral.

No n’aprendrem mai?

    

Read More

Per Nadal, fem Nadal.

Els Nadals són les festes més entranyables, perquè són les que ens toquen més endins. Al Nadal compartim l’alegria de trobar-nos per dinar junts. Aquests dies se’ns allarga la família i la taula i se’ns encongeix  el cor quan recordem als qui no hi són, però se’ns eixampla amb els nouvinguts a taula. Són dies de posar-se la bufanda si arriba el fred, i sortir al carrer per felicitar les festes als nostres veïns. Ens esperen els llums que omplen de garlandes el cel dels carrers, els aparadors guarnits amb els vidres nevats de cotó fluix, les nadales i  el tió que omplen la Plaça de petits i grans, els pessebres de la Torre de Baró, i un nou pessebre vivent a la muntanyeta  de Can Ginestà. Està el Nadal dels grans, l’escudella, el pollastre i els canelons, però també els reis dels petits amb els patges al jardí municipal, amb la cavalcada de ses majestats la nit dels somnis infantils

Fem Nadal al cor, a casa i als carrers del nostre Viladecans.

Read More