Independència i pròtesi

Otra vez  liados con elecciones. Otra vez los partidos les diremos que las cosas irán mejor, cuando hacen toda la pinta de que irán peor. Los míos, los de ICV-EUiA, diremos que las cargas están mal repartidas, aquello tan poco moderno de que mientras haya burros habrá gente que va a caballo. Y como estamos más flacos, ahora nos pesan más en el lomo.

Dir-ho és molt poc electoral, però això va per llarg. Mentre tant, la dreta que ens governa està més preocupada en quadrar el seu pressupost que en quadrar la vida als ciutadans. Jo he vist al Mas moltes vegades per la tele  parlant amb la seva millorable patronal i els empresaris sobre la crisi, ple el pati de butaques. Quantes vegades l’han vist amb els nostres  millorables sindicats, amb la gent normaleta que anem cada dia a treballar o a la cua de l’atur?

No le ha temblado el pulso para cargarse el Impuesto de Sucesiones a las grandes fortunas. Lo llevaba en el programa y era muy poco dinero, ha dicho.  No le ha temblado el pulso para pegar el tijeretazo a los de la Renta Mínima de Inserción y enviarlos a la cola de Cáritas. Es mi obligación, y  los números mandan, ha dicho.

L’onze de setembre li ha obert els ulls. Ha vist la gran oportunitat per fer-nos oblidar que no podem arribar a final de mes, fer-nos somniar amb la independència. Tots els patiments estan justificats, perquè el nostre regne ja no és d’aquest món. Vostè creu, amable lector, que si el Sr. Mas tingués majoria absoluta hauria convocat noves eleccions?

Yo no soy independentista, aunque me da sarpullido la España pepera y alguna España sociata, empeñadas en helarnos algo más que el corazón. Sin embargo me deprime especialmente que hoy en Catalunya parezca más rápido y fácil alcanzar la independencia que operarse para una prótesis de rodilla.

       

  

Read More