viernes, 29 de junio de 2012
Published on: 20:30 - No comments
Abans de res vull agrair a la comissió la
manera de presentar aquesta moció al conjunt de les forces polítiques de
Viladecans, així com l’oferiment de sumar-nos a la seva presentació. Sense
entrar a definir-nos sobre el tema de la independència, d’entrada compta amb
les nostres simpaties l’Assemblea Nacional Catalana com a organització
unitària, democràtica i plural per aconseguir un objectiu legítim, la
independència de Catalunya, en la que han participat entitats com a Omnium
Cultural, i a nivell individual persones de la majoria dels partits catalans.
De fet, la gent d’ICV-EUiA a Viladecans tenim preocupacions
més immediates que l’estatus polític de la nostra nació: l’atur, Eurovegas, el
model social, les retallades, l’Hospital, les escoles bressol, l’euro per
recepta. Sobre el model d’estat a la nostra coalició hi ha opinions
plurals, però amb un consens unànime, Catalunya, un sol poble.
L’Associació de Municipis per la Independència
és una iniciativa de l’alcalde de Vic, de CiU, que es va fer famós per la seva
proposta de denunciar a la policia als immigrants il·legals que demanessin la
inscripció a l’empadronament municipal. Més enllà del pecat original del
promotor, aquesta moció pot dividir Catalunya en una divisió irreal en pobles
independentistes i pobles espanyolistes. La realitat és més complexa, com per
situar noves fronteres i divisions amb mapes ideològics que probablement
coincideixen amb mapes polítics, amb mapes sociològics i amb mapes de renda.
Però entre tots hem aconseguit que Catalunya se senti un sol poble.
Creiem que la posició respecte al model
d’Estat és transversal i va més enllà dels partits polítics. Però aquesta moció
no ens situa en el terreny dels sentiments ni de les emocions, ens situa en el
terreny dels partits i de la política. Nosaltres creiem que el territori de
l’expressió política del debat nacional és el parlament. No ens sembla coherent
com a força política defensar una cosa a l’ajuntament i una altra al Parlament.
A nivell de Parlament parlem de pacte fiscal i a nivell municipal ens
declarem municipi independentista? El president Artur Mas diu que Catalunya ha
de ser el motor d’Espanya, i a nivell municipal CiU es declara independentista?
Per què presentem mocions per proclamar-nos municipis per la
independència i no es presenten al Parlament per proclamar-nos nació
independent? Per què, al carrer Major de Viladecans sí toca, i a la plaça
Sant Jaume, o al Parc de la Ciutadella de Barcelona no?
Declarar-se municipi per la independència surt
gratis, fer-lo des del govern de la Generalitat no. Jo crec que entre tots
hauríem de ser més rigorosos, menys parlar i votar per quedar bé, i més fer-lo
des del cap i del cor, aquí i allà, perquè si no la gent acaba no entenent res.
Hi ha raons per separar-se d’Espanya? Cada dia
més. Ni Espanya ens entén, ni nosaltres l’acabem d’entendre. Però no és un
empat. Sempre ens toca rebre a nosaltres. Votem un estatut el poble de
Catalunya, el PP ho porta al Constitucional i guanya, i ens deixen en la
il·legalitat als que havíem votat a favor, i perilla la immersió lingüística
per altra sentència judicial, atiada pels mateixos. Cap dels dos grans partits
ens entenen ni ens accepten tal com som, però només un dels dos va recollir
firmes contra el nostre Estatut. El mateix que governa amb CiU a la
Diputació, el mateix que li dona majoria parlamentària al partit del senyor Mas.
I és legítim políticament, recollir firmes contra el que vingui de gust i
pactar amb qui es vulgui, però és que després es teoritza una cosa i es fa un
altra. Constantment diem una cosa i fem altra.
Nosaltres hem donat llibertat personal de vot,
ens movem entre l’abstenció, la Idoia i el no, l’Encarni i jo, moguts per
la contradicció entre la profunda simpatia amb la gent que ha promogut la moció
i la profunda antipatia amb l’alcalde de Vic i la nostra oposició a tot el que
pugui dividir els municipis de Catalunya en catalans bons i catalans dolents.
I la independència què? Avui no som
independentistes, però probablement és una qüestió de temps. Doneu-nos temps.
Tal com van les coses és com la medalla de l’amor, avui serem més
independentistes que ahir, però menys que demà.
domingo, 3 de junio de 2012
Published on: 14:37 - No comments
A Viladecans tenim la muntanya molt a prop de la ciutat, un
privilegi que ens permet als ciutadans gaudir del benefici de
passejar, respirar aire més net, i gaudir de la natura i de la flora i
fauna que hi viu. L’Ajuntament està treballant per recuperar aquelles zones de
la muntanya que es troben a tocar de la ciutat i que s’han anat deteriorant i
malmetent. Primer van ser els espais del torrent de can Trius i de Mas Ratés,
ara li toca el torn al talús del carrer Ullastre amb l’avinguda de la
Roureda, en l’entorn de l’escola Amat Targa. Aquest espai s’havia convertit, en
la part superior més plana, en un aparcament de vehicles que ocupava un espai
que és forestal. S’ha netejat de runa i de residus diversos, s’ha
delimitat amb trossos de troncs de fusta recuperats per tal de que l’espai
sigui de tothom, i no només dels nostres cotxes. S’ha preparat el terreny per a
la plantació de la tardor i s’ha fet més fàcil el camí que ja utilitzàvem
els veïns, millorant-lo amb esglaons de fusta.
L’agrupament escolta
L’Espiga neteja el bosc
El passat 12 de maig, els nois i noies de l’agrupament
L’Espiga van fer una activitat de coneixement i neteja de l’entorn forestal que
va consistir en recollir els residus com ampolles, llaunes i envasos
diversos, papers i plàstics. És important recordar que hem de recollir les
deixalles que fem al bosc, ja que a més de malmetre el paisatge i
banalitzar-lo, poden provocar incendis en una zona tan vulnerable com perillosa
per la seva proximitat a la ciutat.
Ens agrada tenir el bosc a tocar de casa. És un privilegi
però també és una responsabilitat. Ens toca a tots tenir-ne cura i
mantenir-lo en les millors condicions possibles per poder gaudir-ne i
conservar-lo com el que és: un autèntic tresor.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Popular Posts
-
Queremos votar, pero con las garantías de información y de libertad de expresión que en estos momentos no se dan Por fin Artur Mas ha ...
-
El teatre al Carrer ja té vint i cinc anys. Encara que el tango digui que veinte años no es nada, que es un soplo la vida, vint-i-cinc anys...
-
La confesión de Jordi Pujol marca un final patético para un gobernante que supo apropiarse de la marca Catalunya y hacerla suya electoral y...
-
A principios de este año, casi nadie se atreve a saludar a los amigos y conocidos con aquello de próspero año nuevo. Nos conformamos con aq...
-
Se habla de una nueva pobreza, pero que es vieja y es de siempre: la pobreza energética. Ser pobre energético es pasar frío en invierno y ga...
-
Hay una cosa en la que la mayoría estamos de acuerdo, hayamos votado lo que hayamos votado, y es que nos gustaría una sociedad donde todo e...
-
La Casa Pilar Moragues, o Ca La Pilar, com es coneix popularment a Viladecans, ha estat escollida per un grup d’estudiosos de la Comissió d...
-
Viladecans fue por un día la capital del Baix Llobregat con los Premis de Reconeixement Cultural del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Ll...
-
Algunos hemos perdido a Carrillo, aunque yo creo que un poco lo hemos perdido casi todos. Tuvimos la suerte de tenerlo hace tres años aquí ...
-
Me gustaría vivir en un país que respetase a sus mayores. Está bien eso de dejarles sentar en el autobús, de permitir que puedan jugar al d...
Copyright ©
El blog de José Luis Atienza | Powered by Blogger | Designed by Ismael Alcaraz | SocialWeb Viladecans