POSICIONAMENT ICV-EUiA RESPECTE A LA MOCIÓ PER LA ADHESIÓ DE VILADECANS A L’ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA

Abans de res vull agrair a la comissió la manera de presentar aquesta moció al conjunt de les forces polítiques de Viladecans, així com l’oferiment de sumar-nos a la seva presentació. Sense entrar a definir-nos sobre el tema de la independència, d’entrada compta amb les nostres simpaties l’Assemblea Nacional Catalana com a organització unitària, democràtica i plural per aconseguir un objectiu legítim, la independència de Catalunya, en la que han participat entitats com a Omnium Cultural, i a nivell individual persones de la majoria dels partits catalans.

De fet, la gent d’ICV-EUiA a Viladecans tenim preocupacions més immediates que l’estatus polític de la nostra nació: l’atur, Eurovegas, el model social, les retallades, l’Hospital, les escoles bressol, l’euro per recepta. Sobre el model d’estat a la nostra coalició  hi ha opinions plurals,  però amb un consens unànime,  Catalunya, un sol poble.

L’Associació de Municipis per la Independència és una iniciativa de l’alcalde de Vic, de CiU, que es va fer famós per la seva proposta de denunciar a la policia als immigrants il·legals que demanessin la inscripció a l’empadronament municipal. Més enllà del pecat original del promotor, aquesta moció pot dividir Catalunya en una divisió irreal en pobles independentistes i pobles espanyolistes. La realitat és més complexa, com per situar noves fronteres i divisions amb mapes ideològics que probablement coincideixen amb mapes polítics, amb mapes sociològics i amb mapes de renda. Però entre tots hem aconseguit que Catalunya se senti un  sol poble.

Creiem que la posició respecte al model d’Estat és transversal i va més enllà dels partits polítics. Però aquesta moció no ens situa en el terreny dels sentiments ni de les emocions, ens situa en el terreny dels partits i de la política. Nosaltres creiem que el territori de l’expressió política del debat nacional és el parlament. No ens sembla coherent com a força política defensar una cosa a l’ajuntament i una altra al Parlament.  A nivell de Parlament parlem de pacte fiscal i a nivell municipal ens declarem municipi independentista? El president Artur Mas diu que Catalunya ha de ser el motor d’Espanya, i a nivell municipal CiU es declara independentista?  Per què presentem mocions per proclamar-nos municipis per la independència i no es presenten al Parlament  per proclamar-nos nació independent? Per què, al carrer Major de  Viladecans sí toca, i a la plaça Sant Jaume, o al Parc de la Ciutadella de Barcelona  no?

    

Declarar-se municipi per la independència surt gratis, fer-lo des del govern de la Generalitat no. Jo crec que entre tots hauríem de ser més rigorosos, menys parlar i votar per quedar bé, i més fer-lo des del cap i del cor, aquí i allà, perquè si no la gent acaba no entenent res.

Hi ha raons per separar-se d’Espanya? Cada dia més. Ni Espanya ens entén, ni nosaltres l’acabem d’entendre. Però no és un empat. Sempre ens toca rebre a nosaltres. Votem un estatut el poble de Catalunya, el PP ho porta al Constitucional i guanya, i ens deixen en la il·legalitat als que havíem votat a favor, i perilla la immersió lingüística per altra sentència judicial, atiada pels mateixos. Cap dels dos grans partits ens entenen ni ens accepten tal com som, però només un dels dos va recollir firmes contra el nostre Estatut.  El mateix que governa amb CiU a la Diputació, el mateix que li dona majoria parlamentària al partit del senyor Mas. I és legítim políticament, recollir firmes contra el que vingui de gust i pactar amb qui es vulgui, però és que després es teoritza una cosa i es fa un altra. Constantment diem una cosa i fem altra.

Nosaltres hem donat llibertat personal de vot, ens movem entre l’abstenció, la Idoia i el no, l’Encarni i jo,  moguts per la contradicció entre la profunda simpatia amb la gent que ha promogut la moció i la profunda antipatia amb l’alcalde de Vic i la nostra oposició a tot el que pugui dividir els municipis de Catalunya en catalans bons i catalans dolents.

I la independència què? Avui no som independentistes, però probablement és una qüestió de temps. Doneu-nos temps. Tal com van les coses és com la medalla de l’amor, avui serem més independentistes que ahir, però menys que demà.  

Read More

Millorant l'accés a l'espai forestal

A Viladecans tenim la muntanya molt a prop de la ciutat, un privilegi que ens  permet als ciutadans gaudir del benefici  de passejar,  respirar aire més net, i gaudir de la natura i de la flora i fauna que hi viu. L’Ajuntament està treballant per recuperar aquelles zones de la muntanya que es troben a tocar de la ciutat i que s’han anat deteriorant i malmetent. Primer van ser els espais del torrent de can Trius i de Mas Ratés,  ara li toca el torn al talús del carrer Ullastre amb l’avinguda de la Roureda, en l’entorn de l’escola Amat Targa. Aquest espai s’havia convertit, en la part superior més plana, en un aparcament de vehicles que ocupava un espai que és forestal. S’ha netejat  de runa i de residus diversos, s’ha delimitat amb trossos de troncs de fusta recuperats per tal de que l’espai sigui de tothom, i no només dels nostres cotxes. S’ha preparat el terreny per a la plantació de  la tardor i s’ha fet més fàcil el camí que ja utilitzàvem els veïns, millorant-lo amb esglaons de fusta.  

L’agrupament escolta L’Espiga neteja el bosc

El passat 12 de maig, els nois i noies de l’agrupament L’Espiga van fer una activitat de coneixement i neteja de l’entorn forestal que va consistir en recollir els residus com ampolles, llaunes  i envasos diversos, papers i plàstics. És important recordar que hem de recollir les deixalles que fem al bosc, ja que a més de malmetre el paisatge i banalitzar-lo, poden provocar incendis en una zona tan vulnerable com perillosa  per la seva proximitat a la ciutat.

Ens agrada tenir el bosc a tocar de casa. És un privilegi però també és una responsabilitat. Ens toca a tots   tenir-ne cura i mantenir-lo en les millors condicions possibles per poder gaudir-ne i conservar-lo com el que és: un  autèntic tresor. 

Read More

Las Vegas: un macroproyecto para un país pequeño

Escuchando radios y teles desde Viladecans, una ciudad que no llega a los setenta mil habitantes, sobre la posible instalación sorpresa del macroproyecto Las Vegas,  desde la modesta responsabilidad municipal de Medio Ambiente,  preocupado por los efectos de la helada en la alcachofa, por los impactos en la plana del Delta del crecimiento de la ciudad aeroportuaria, por el fracasado intento de  conseguir que la Generalitat aumente los 189.000 euros que dedica a la zona natural,  queda uno abrumado ante la lluvia de miles de millones de euros, de cientos de miles de teóricos puestos de trabajo, que convierte la  tarea cotidiana en insignificante y aparentemente inútil.

Incluso suena a extemporáneo e ingenuo el discurso sobre los valores y el territorio. Somos capaces de enfrascarnos en una polémica sobre los valores del Barça incompatibles con llevar el nombre de una casa de apuestas  en una camiseta como el Real Madrid, pero ofrecemos  nuestro territorio nacional con armas y bagajes con la discutible aspiración de tener una isla-Estado que sea  la capital de Europa del juego y las apuestas.  Es cierto que no hay proyecto, y por lo tanto es imposible debatir sobre lo concreto, pero en ese concurso de ideas para generar proyectos inmobiliarios en zonas naturales con protección europea en que se han convertido las páginas de alguno de nuestros diarios,  no hay sitio para el razonamiento, el debate territorial y las leyes que nos hemos dado entre todos.

En contraste con la serenidad, no exenta de un sorprendido y escaldado escepticismo, de los alcaldes afectados, la escenificación de la visita del millonario americano ha sido lamentable, de película en blanco y negro, de épocas de gasógeno, carburo y sabañones.  Sin embargo, peor ha sido la recepción de la Catalunya mediática, sin la excusa de la Generalitat de estar acuciada por las urgencias históricas de las cuentas públicas. La histeria de la voz y la imagen ha invadido las tertulias de las radios y las televisiones y deja un poso preocupante sobre la fragilidad de nuestra entidad como país.

La ordenación urbanística, el equilibrio medio ambiental que podría pensarse que forma parte de nuestros valores comunes como ciudadanos, es una débil costra que desaparece no ya ante el poder del dinero, sino ante el poder de alguien que simplemente agita un talonario.  Hemos demostrado que somos un país pequeño, sin serenidad de Estado, gobernado por la necesidad de dinero rápido a cualquier precio, superando en voracidad desarrollista a la Comunidad de Madrid de la denostada Esperanza Aguirre, intentando imitar el modelo faraónico de eldorados como Marinas d’Or y Terras Míticas que hoy son realidades de deudas y ruinas.

Parecía haber acuerdo en que no era un buen modelo una burbuja inmobiliaria que había creado millones de puestos de trabajo,  de pan para hoy y hambre para mañana, pero ante la mera posibilidad de una  gigantesca operación inmobiliaria que quiere bendecir Viladecans nos volvemos acríticos. El argumento central es preocupante. Estamos  ahora tan mal que vale todo, y por dinero estamos dispuestos a dejarnos hacer casi todo y a tropezar cien veces con la misma piedra, sea la del Pocero o la de Mister Sheldon.  

Read More