Tenemos mucho que aprender

Nos hemos puesto de acuerdo y hemos pactado con los socialistas en Viladecans. Ya sabéis, apreciados lectores, Dios los cría y ellos se juntan. En este caso, los votos nos crían y nosotros nos juntamos. Yo hubiera preferido que no hubieseis pactado, se me ha quejado un amigo y votante. I no és l’únic. Molta gent veu la política com un escenari preferent d’enfrontament entre polítics, mentre d’altres, els menys, pensen que la política hauria de ser abans que tot la victòria del raonament sobre el conflicte. Jo sóc més d’aquests últims, prefereixo els acords, els pactes per millorar la realitat dels ciutadans encara que les negociacions em deixin un sabor agredolç. Un pacte sempre és entre dues parts i pactar significar guanyar i perdre alguna cosa, posar condicions i acceptar-les. Sé que és més clar i contundent un sí o un no sense matisos, però com canta el Serrat “nunca es triste la verdad, lo que no tiene es remedio”, i a la política com a la vida ens movem entre matisos i peròs, entre el sí però i el no però.

Negociar es aprender del otro y los políticos tenemos  mucho que aprender de los demás, aunque digamos de puertas afuera  que somos los mejores y que acertamos siempre. No és el cas d’ ICV-EUiA. Ens equivoquem més del que desitjaríem i hauríem de ser millors del que som. Tot i així, un servidor en Medi Ambient i Cultura, la Idoia en Serveis Socials i l’Encarni en Medi Natural i Patrimoni ens esforçarem en fer-ho el millor que sapiguem. Confiem en tenir la humilitat suficient per reconèixer els errors que probablement cometrem, i la intel·ligència necessària per saber esmenar-los.   Necesitaremos vuestra ayuda, vuestra opinión, vuestras quejas y vuestras ideas.  Sin vosotros no somos nada.