Recuperación navideña

El presidente que nos malgobierna lo ha tenido claro y nos ha felicitado las fiestas con la buena nueva. Estas navidades serán las navidades de la recuperación, nos ha dicho. ¿Lo han sido para ustedes? La alegría va por barrios, pero mucho me temo que no vivimos en el mismo barrio que las empresas del Ibex 35 ni en el mismo rellano de los amigos y conocidos del presidente.

De moment ja ens ha posat el seu granet de sorra per a aquesta recuperació, perquè sapiguem que el PP i Rajoy aprietan pero no ahogan. Els pensionistes ja es podran córrer alguna farra amb una pujada del 0,25 per cert. Un euro i mig als que cobren 600 euros, tres barres de pa de les baratetes. Fins i tot, ja en pla tirar la casa del govern per la finestra, pujaran el salari mínim en tres euros al mes, per vicis.

Anuncien la recuperació per un micro i pugen un euro i mig per l'altre. Estem instal·lats en l'exageració, quan no en la mentida, com a forma de comunicació de la política dels grans partits. La distància entre el que es promet i el que es dóna, entre el que es diu i el que es fa, cada dia s'engrandeix. No m'estranya que la gent estigui fins als nassos de viure una realitat de males notícies i sentir promeses de novetats i paradisos que mai no arriben.

Ahora bien, que cada palo aguante su  vela. Están aquí porque los votos de alguien los han puesto ahí. El mío siempre ha ido a la tozudez reivindicativa de iniciativa izquierda unida, intentando, con mejor o peor fortuna, hacer verdad aquello de que en el bote pequeño esté la buena confitura. A contracorriente, porque lo que se lleva es lo del burro grande, ande o no ande.   

Les deseo de corazón que el nuevo año sea mejor que éste que acabamos de terminar. Lo necesitamos, pero también depende de nosotros. De usted, de mí, de todos.

Read More

Orgullo de ser como somos

Viladecans fue por un día la capital del Baix Llobregat con los Premis de Reconeixement Cultural del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Uno quiere a Viladecans porque es la patria de su vida, de los paisajes de su infancia,  de la gente a la que ha visto nacer, y de la gente querida a la que ha visto morir. Sin embargo la noche del 14 de noviembre era para sentir orgullo de todos nosotros, de lo que somos, de cómo somos y cómo nos vemos cuando nos convencemos que somos mejores de lo que pensamos. Se ponía la piel de gallina al comprobar que si nos lo proponemos no hay quien nos pase la mano por la cultura ni por la cara.

La nostra riquesa cultural és la nostra gent, la nostra gent que fa cultura per amor a l’art, des de la il·lusió i la generositat de compartir el seu treball. És aquella cultura preciosa i humil que no pretén una altra cosa que fer-ho bé i fer passar una bona estona als demés.

Va ser emocionant sentir les nostres dues corals, Som i Serem i la Lira, cantant amb un vídeo de fons de Viladecans, assistir al poema i a la cançó dedicades al Baix Llobregat interpretades per actors i actrius de Mossèn Cinto Verdaguer amb qualitat de professionals i amb passió de debutants.

Vale la pena ser una ciudad de muchos orígenes para escuchar el dulce quejido de voces como la Mayte Pérez Povea  i guitarras como la del  Jordi Sánchez, para oir los saxos de Viladecans tocar más allá del arco iris o por tener dos presentadores debutantes como Angie Algaba y Toni Mazón y parecer salidos de la gala de los Oscars, vestidos de gente normal.

Tot va ser perfecte, excepte els llargs parlaments dels convidats. Els polítics prometem ser breus, però la promesa de brevetat és imaginària com una  promesa electoral.

No n’aprendrem mai?

    

Read More

Per Nadal, fem Nadal.

Els Nadals són les festes més entranyables, perquè són les que ens toquen més endins. Al Nadal compartim l’alegria de trobar-nos per dinar junts. Aquests dies se’ns allarga la família i la taula i se’ns encongeix  el cor quan recordem als qui no hi són, però se’ns eixampla amb els nouvinguts a taula. Són dies de posar-se la bufanda si arriba el fred, i sortir al carrer per felicitar les festes als nostres veïns. Ens esperen els llums que omplen de garlandes el cel dels carrers, els aparadors guarnits amb els vidres nevats de cotó fluix, les nadales i  el tió que omplen la Plaça de petits i grans, els pessebres de la Torre de Baró, i un nou pessebre vivent a la muntanyeta  de Can Ginestà. Està el Nadal dels grans, l’escudella, el pollastre i els canelons, però també els reis dels petits amb els patges al jardí municipal, amb la cavalcada de ses majestats la nit dels somnis infantils

Fem Nadal al cor, a casa i als carrers del nostre Viladecans.

Read More